dissabte, 3 de maig del 2008

El Mètode del Doctor Cassú

La cosa era simple. Jo l’anomeno “ el Mètode del doctor Cassú “ en honor a un oficinista clàssic que em solia creuar en un cafè al centre de Girona; exercia d’administratiu burocràtic de dia però de nit era el rei de la subjugació carnal. L’havia vist actuar més d’una vegada en els bars i pubs de la ciutat immortal.
El seu procediment era clar i directe, com en el reina natural i salvatge de l’home prehistòric. No deixava peu a la indulgència, ni al perdó. En el seu exitós sistema el mascle humiliava, forçava, sacsejava, imposava el seu criteri d’home per sobre de la indefensa femella. No distingia en l’acte, consumat o no, entre el dolor físic i el plaer carnal, tot era una única via d’ explosió físico-emocional de conseqüències imprevistes i atzaroses.
Primer, demanava el seu cafè al cambrer, amb un sonoritat suau però enèrgica. L’ona acústica s’expandia pausadament i era captada per la glàndula hipotímica femenina descarregant un lleugera segregació dopamínica que conectava directament amb el punt G. Era infalible. La imposició d’aquell mascle i la seva feromona feia pensar en l’esclavitud i subjugació de la emperadriu rusa a Rasputin, de les rosses texanes al rei Elvis Presley .
Sí, era aquella submissió, a cops violenta, en que la dona experimenta el desig de complaure al mascle. Fos una femina professional rellotgera, una virtuosa assistenta social o una professora de piano poc satisfeta, cap podia evitar caure en el penetra’n mètode narcotitzant del doctor Cassú.
Aquell estiu el vaig tornar a veure. Vaig anar a demanar un beefeater amb gel a la Carpa Numolit; de sobte , allà es trobava. Quiet però ferm, amb un moviment automàtic que col·locava la cigarreta entre els seus llavis mentres el fum sortia nasalment. La mirada de periscòpic sondejant en un vaivé de nord a sud la marea humana. La gent com les ones, és movien en moviment pendulars al ritme de Carlinhos Brown’s. Només havia de bufar en el seu xiulet dopamínic perquè el gènere femení claudiques davant la seva droga. Era ell, Elvis Cassú Presley. Havia canviat Memphis per una renovada Girona.
Continuarà ...