Companyia Catanyol de Sat NarcísText del dr. Soler.
Lloc: Teatre de Sant Narcís.
Diumenge 14 de Febrer 2010. A les 19:00 h.
5 Euros !!
Escena 23 ( escena final )
Situació
Han passat 6 setmanes després de l’últim cafè. La Clara ha deixat la feina al Pireu i ha trobat un plaça de contractada laboral dins l’administració; concretament al Consorci de les xxxxx .
En Jordi ha tingut molt de temps per pensar i un dissabte, ennuvolat i trist, envia un sms a la .
Queden un dijous al migdia per dinar, al Restaurant la Pandera, a tocar de Bodells.
Al Restaurant ...
Clara: Has tardat molt a respondre el meu sms?
Jordi: Vaig perdre el mòbil. Més ben dit, me’l van robar conscientment.
Clara: Que vols dir !
Jordi: Si dissabte ! mentres sopava a Girona. Algú em va agafar el mòbil i no ha aparegut fins ahir dimecres.
Clara: Quina cosa més estranya. Deuria ser algun dels teus amics ...
Jordi: Pot ser ! El dr. Soler diu que va ser la conjunció Neptú i Mercuri que es troben fen de les seves.
Cambrer: Que hi posarem ?
Jordi : Un Coulant de Xocolata amb Gerds !
Clara: Per mi, un Flan de Coco amb Crema de Maracuya.
Cambrer: Molt be ! ( el cambrer recull els plats)
Pausa
Clara: I que fa el teu company Carles ?
( Clara és posa una engruna de pa que balla per la taula a la boca amb el dit petit de la mà dreta mentres mira fixament en Jordi ).
Jordi: En Kasko ! je, je ... Va fent. Dissabte em va dir que era un aficionat !
Clara: Del futbol !
Jordi: No, no ! un aficionat inexpert en les arts nocturnes.
Diu que no podem anar a ballar a les 12:30 de la nit, que aquella
hora només van a aguantar la barra els separats i divorciats.
Clara: Ah ! ( sospir) com jo no surto, amb en Sebastià, més tard de les 12h.
No sé quin tipus de gent hi ha a les 12:30h.
Jordi: Compraré dos entrades pel teatre, si et decideixes ... podràs anar a dormir a les 6 h del matí.
Cambrer: El Coulant ... i el Flam de Coco ...
(el cambrer col·loca suaument els plats sobre la taula)
Cambrer: Que vagi de gust, parella !
Clara: ( doble sospir) ens a dit parella !
( Clara posa un bocí de flam a la cullereta i l’acosta a la boca d’en Jordi)
Jordi: mmm ! molt bo ! ... he d’explicar-te una cosa molt seriosa.
Clara: El pan que habla, el pan que habla .... ( somriures).
Jordi: Mira Clara ! m’agrades ... m’agrades molt.
Em passo el dia pensant amb tú i quan miro al futur et veig al meu costat.
Silenci
Jordi: Ja fa temps que t’ho hauria d’haver dit però no he tingut el valor. Com ara ens veiem tan poc, he pensat que és el moment de donar el pas.
Jordi: Ja sé que vas amb en David però si tú creus que, remotament, pots donar el pas ... jo t’espero.
Jordi: ( esbufec) Ara ja he ensenyat la meva carta ! ... i és d’amor.
Clara: ( nerviosa) Sí, t’ha costat una mica.
Fi de l’obra.
2 comentaris:
Sembla una obra interessant.
Fan descompte amb el carnet de biblioteques?
PS: que li estàs fent a l'Alícia?
¿La Maria acusa els amics d'en Jordi d'haver-li près el mòbil?
Però, ¿on s'és vist això?
¡Si tothom sap el que passa quan hi ha una conjunció Venus i Mercuri!
Vol dir, Dr. Soler, que aquesta dona li convé a l'interfecte.
Publica un comentari a l'entrada